Avui llegia un fantàstic article d’opinió de Josep Gifreu a l’Avui a on m’ha sobtat la senzillesa però alhora la força de la dicotomia que plantejava al President Mas.President que avui ha voltat pel centre del poder polític Anglès, recordant que els catalans no som tant malgastadors com sembla. No em semblaria malament que fós el propi president qui ens fes d’embaixador enlloc de mantenir delegacions de dubtosa utilitat arreu del món. Hem de ser presents allà a on es couen les decisions i a vegades, la forma és el menys important. Tot i així, anar a pidolar a la City tampoc no em sembla massa adient, em sembla de fet massa pujolià.
I així, com deia, l’article en qüestió plantejava que Mas tard o dora (tan bon punt el pacte fiscal quedi en engrunes) haurà de triar: o seguir com fins ara, voltant el món i les espanyes demanant el que ens pertoca o fer un pas endavant i saltar de la City a Glasgow, de ser una sucursal, una regió a ser un valent i tirar endavant. Salmond ja té el permís de Londres per demanar al seu poble què volen ser de grans.
A vegades a la vida, cal prendre decisions: potser aviat Mas haurà de triar si anar a Londres de president regional o de primer ministre.
