Realment la millor manera de definir aquest llibre és la que aporta la contraportada: un manual per a vagabunds i sense sostre. M’ha agradat, però l’hi he trobat a faltar una mica més de poètica, massa realista pel meu gust (tot i que per ser franc, el realisme extrem de les siutacions plantejades suposa una de les seves grans virtuds). Per un biòleg que vol ser professor d’institut sempre va bé tenir lligades totes les sortides…
Home, jo no seria tan pessimista… És el primer llibre que vaig llegir d’Orwell. Me’l van deixar en versió original (“Down and out in Paris and London”) i llavors em va semblar fantàstic, sobretot en quant a l’evolució psicològica d’algú que, mica en mica, es va endinsant en el món invisible d’aquells que no tenen sostre.