La meva primera incursió en el món de Bolaño ha estat agredolça. Per una banda, considero que la ploma de Bolaño és al nivell de grans autors americans, àgil, contundent, esquizofrènica. El llibre tracta les desventures de dos poetes vinculats al moviment poètic dels realvisceralistas i la recerca d’una de les seves primeres poetes. La història té un deix beat, però sense tractar la part de la recerca de la poeta en primera persona, sinó amb una successió de monòlegs d’altres personatges a partir dels quals coneixem la història dels protagonistes. Aquest fet dota al llibre d’una gran originalitat, un transport a l’extrem del concepte de narrador extern, i ajudat per l’agilitat literària de l’autor fan que les històries i sub-històries del llibre s’entrellacin constantment potser fent en alguns punts confús i difícil de seguir el fil argumental principal. El recomanaria a gent que tingués paciència i ganes, ja que no és un llibre lleuger ni senzill. Més aviat és un d’aquells que no pots abandonar durant massa temps a risc de perdre el fil de la història.
