Aquest poble és massa petit per tots dos, foraster…

Deia Joan Fuster, si bé en un context totalment diferent (ell es referia a la llengua catalana), que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Ara que ens trobem en ple Dragon Khan corruptiu i que Santa Coloma amenaça a convertir-se en la Marbella quatribarrada, sembla que per fi, alguna cosa es comença a moure. La política transversal, unitària, que molts demanavem als nostres representants sembla que arribarà emmanillada i camí a Madrid, no per defensar el país sinó per humiliar-lo. Certament, la parafarnàlia garzoniana que ha embolcallat les detencions de polítics, expolítics, amics i saludats de Santa Coloma ha estat fòra de tot concepte de dignitat. Són persones i fins que es demostri el contrari, són persones innocents.

Fet aquest petit incís, cal dir que la sociovergència, segurament també ampliable a d’altres partits, pot ser com molts preveien, la gran solució als mals polítics del país. De la maneta, convergents i socialistes semblen disposats a fer allò que ja feia temps que es demanava des de la societat civil: dinamitar el sistema de partits tradicional, la partitocràcia, la nostra gran xacra.

Junts, els dos partits majoritaris del país han aconseguit ensorrar del tot la poca credibilitat pública que tenien els actuals dirigents. Perquè paguem tants diputats si a l’hora de la veritat tot es reparteix, decideix, empaqueta i s’entrega amb un bonic llacet abans d’entrar a votació? De què coi serveix tanta gent que paguem entre tots si a l’hora de la veritat són els partits (i al dir els partis, vull dir els tres o quatre que els dirigeixen) els qui remenen les cireres? La sociovergència aconseguirà el millor pel país: fer saltar pels aires l’actual classe política.

Aquest poble és massa petits per tots dos, forasters, no hi pot cabre de cap de les maneres en un mateix context, un corrupte i una persona honesta, un polític de cor i un de butxaca, un mentider i una persona que creu en el que fa. Arribarà, segurament aviat, el dia en que tots i cada un de nosaltres, ens haurem de posicionar en una o altra banda de la barricada de la dignitat.

I contra vostès, colla de lladres, caurà el pes de la història.

(I aprofito l’avinentesa per fer una petita recomanació literària, aprofitant també el meu contacte actual amb la llengua portuguesa: Assaig sobre la lucidesa, de José Saramago)