El país (o almenys això és el que, des de l’estranger he copsat als diaris digitals) viu trasbalsat.Aquell oasi tant nostre, del fer el bé pel país per sobre del bé propi, aquella gent que eren tant honorables, tots, han caigut. Hi ha qui ja amenaça a fer volar mantes, però les vergonyes que es destaparien serien tant desmesurades i tant compartides, tant immenses, tant humilians, que potser val més que quedi tot en un ensurt. I aquesta és la nostra gran tristesa: nosaltres que ens creiem els més guapos del galliner, que ens escandalitzavem pels casos de corrupció de la costa de Marbella, que deiem als germans de València que ja es podien preparar que el dia que algú aixequés l’alfombra, tothom en sortiria escaldat! Els grans catalans! Els que teniem el millor president de tots! Els que ens sentiem orgullosos dels nostres prohoms! Dels nostres alcaldes! Nosaltes catalans, paradigmes de la modernitat més cosmopolita! Nosaltres que vam ser olímpics, que vam ser motor i ensenya, que vam creure ser la Suècia del Mediterrani!
Què ens queda? Una manta vella, plena de pols, de polls i de vergonya, de miralls trencats. Que podem fer nosaltres? Esperar que l’any que vé, quan podrem per fi (com a ciutadans) parlar, decidim d’anar tots de cap al metge…
Que en tens de raó. jo per la diferencia d´edat 51 anys encara amb sento més frustrat. Espera que encara no hem acabat un ocellet m´ha dit que ara ve Ferrocarrils Catalans i després el nostre amic President en Jan que ens preperem.
Hem sap greu que desde fora de les nostres fronteres ja semblem xauxa. Que en tenies de raó i jo et deia que estabas equivocat . Ara ja només ens quedeu vosaltres els joves que teniu que fer fora a tots aquest parasits i fer foc nou.
com diem els vilallonguins Visca Catalunya i fora els mal parits.
El president.
Aquest sentiment de frustració i engany crec que tots els catalans el tenim.Qui esta net de culpa?Com acabara tot aixo?……