Sempre s’han anomenat cases de barrets aquelles a on les noies eren insolitament més accessibles als homes que hi anaven a fer una copa.I també s’usa sovint aquesta expressió per anomenar situacions de desgavell, d’anarquia total i desorganitzada. A Ca l’Hereu, al Cap i Casal, fa temps que tota la ciutat s’ha convertit en una casa de barrets. Fa quatre anys que hi visc i sincerament, poca cosa he vist que anés a millor.
Passejar per les Rambles de nit, sincerament fa por, ja que des de fa un temps s’ha convertit en una casa de barrets, però a l’aire lliure: dogues, prostitució agresiva i mala maror ramblejen nocturnament amb total impunitat. D’altra banda, també s’entén la inoperància de la Urbana, ja que tal com entren, surten. El problema és molt més profund i amb això si que estic d’acord amb l’Hereu: les mesures haurien de venir de més amunt.
Però qui es mullarà pel tema de la prostitució? La postura de l’esquerra és de sobres coneguda: ICV ja parlava aquesta setmana de permetre barris a on es pogués exercir la prostitució lliurement. Segurament, si hagués anat a Amsterdam, aquest que tant s’omple la boca de drets de les dones, pensaria alguna cosa diferent dels aparadors on pots comprar dona com si fós cansalada. Certament però, l’entenc: és molt legítim aspirar que aquelles dones que lliurement volen vendre el seu cos ho puguin fer. Però la gran pregunta és un percentatge. Quantes prostitutes actuals representen aquestes? Quantes són en realitat esclaves de màfies?
El tòpic holandès és recurrent, sempre s’hi va a parar. Però el debat crec que mereix una reflexió més profunda i, sota cap concepte, amagar sota aquesta reflexió la inoperància (el si però no) actual. O és delicte prostituir-se al carrer o no. I punt.I llavors ja parlarem de si cal habilitar espais (tancats) a on controladament es pugui exercir.
Però l’Hereu, content d’anar empenyent dies, no sembla pas massa predisposat a intentar retornar Barcelona als barcelonins. I de fet, sempre s’ha dit que la qualitat de vida d’una ciutat es pot mesurar pels drets i llibertats que els seus ciutadans poden exercir als espais públics i pel tracte que hi reben. Proveu un experiment molt divertit: pixeu al carrer, vestits com sempre i l’endemà feu-ho vestits amb mitjons fins als genolls, camera al coll i barret mexicà. I veureu com funcionen les coses a la casa de barrets del senyor Heureu…
