Orgull gai?

Mai no he entès massa la utilitat de l’anomenat dia de l’orgull gai (i lèsbic i transexual).

Ni pertanyo al col·lectiu gai ni em moc per les esferes nocturnes a les que ells solen anar. I això ja de per si, mereix una reflexió. Perquè encara hi ha la distinció entre ells (els gais) i nosaltres (els normals, paraula odiosa).

Crec que al col·lectiu homosexual i transexual li cal una profunda reflexió: volen seguir pel camí de la marginació social (si bé cada cop menys) o avançar pel de l’acceptació de la diferència entre les diverses opcions sexuals? Tinc la sensació que fins ara no s’ha donat l’acceptació sinó l’alliberament, però atenció: han sortit de l’armari i els que érem fora encara ens ho mirem amb cert recel (com a societat).  Crec molt sincerament que el dia de l’orgull gai que realment faria estar orgullós als homosexuals, seria aquell a on a les notícies no sortissin criatures nocturnes plenes de plomes i pintades fins dalt, sinó el fuster de sota casa o la caixera del súper vestits de carrer. Perquè en el fons, la imatge que arriba a la societat d’aquest dia és aquesta de dalt: dragqueens i homes plens d’oli. I això en el fons, l’únic que fa és crear una barrera mental als que no formem part d’aquest col·lectiu, fa que els homosexuals apareguin com locas desmadrades que es passen el dia tocant-se. I sóc dur, però és el missatge que arriba a molts. Perquè dimonis no poden organitzar una manifestació reivindicat la normalització de la homosexualitat enlloc de contribuir a la seva estigmatització? Perquè no munten una manifestació a on la gent que la vegi passar s’hagi de preguntar què reivindica el fuster de sota casa o la caixera del súper?