Cagòmetres, triplets i Kakes varies

Manera irònica que té el Madrid d’acabar aquesta temporada tant escatològica: fitxat a Kakà, que per molt bo que sigui, no deixa de ser graciós.I tot i que sóc dels que disfruta amb les derrotes i misèries blanques, reconec que en el fons, vull un Madrid fort i competitiu. És l’extranya doble cara de la rivalitat: necessitat i odi. Molt humà, d’altra banda.

I és que suposo que sense el Madrid, el Barça seria poc menys que un altre equip més. Ni més que un club ni res: un simple València o Sevilla deambulant per la Lliga. Per això, felicito a Fiorentino pel fitxatge de brasiler. Certament, després de la temporada de cagòmetres, de dodots, de partits per cagar-s’hi i de cagades blanques varies, el colofó perfecte per a l’any blanc madrileny no podia ser dit Ronaldo, Rivery o Villa: havia de ser forcosament Kakà.

I mentrestant, aquí seguim surant…