Reconec que any rera any, miro Eurovisió. I no ho faig precisament per una necessitat patriòtica ni per admiració als músics que hi participen. Ho faig, unicament, perquè m’agrada.Crec que el festival eurovisiu és cada cop més, un escenari ideal perquè gent extranya d’Europa vagi a fer el paperina (raros del món uniu-vos!) i per veure com Espanya, any si i any també, s’estimba contra els vots i queda sempre, malament.
I que consti que no m’alegro de la derrota d’Espanya: senzillament disfruto veient les opinions dels “experts” en el certàmen, que també any rera any, busquen mil excuses per justificar el patetisme del representant ibèric.
I també m’agrada veure com un any i un altre (menys en l’ocasió d’enguany), els països veïns s’ajuden i es voten entre ells i com a Espanya, l’estima ben poca gent. Andorra, Portugal i a molt estirar algún altre vot perdut. Realment molt simptomàtic.
Aquest, any doncs, tampoc. Tot i que com sempre les apostes deien que quedarien entre els 10 primers (algún dia m’agradaria saber on es consulten aquestes apostes), han quedat penúltims.
