Els que em coneixeu sabeu que des de fa algun temps (des d’aproximadament la segona jornada) quan algú em demana quin pronòstic faig de la temporada del Barça, faig servir una expressió (que per altra banda m’encanta): coll avallI de fet, així veig la possibilitat d’assolir el triplet: coll avall, perquè ho tinc claríssim, assumidíssim que ho guanyarem tot. I no només per una qüestió de gens culers desenfrenats, sinó per una constatació totalment empírica: avui en dia, som de tros el millor equip del món. De fet, si bé tinc molt clar que ho guanyarem tot, considero que la temporada culé, amb obres d’art partit a partit, ja ha valgut la pena. En aquest cas, la nostra Ítaca farà honor al mite: el camí haurà valgut la pena.
I quan des de Madrid ens vulguin fer creure que encara tenen alguna mena de possibilitat, cal recordar que ells també ho tenen coll avall. Però no la victòria, sinó la certesa que el seu equip és a anys lluny del nostre.
Culers del món unim-nos! Cal que estiguem tranquils, que la saliva ens regalimi galtes avall amb honor i que tinguem molt coll avall que tenim la sort d’haver nascut al lloc i al moment oportú per presenciar el millor equip de la història
Hi confio. Però tinc una pregunta. Com et pot regalimar la saliva per les galtes si surt de la boca? Que estem al revés?
Gràcies.
les galtes acaben al mentó, hi ha un tros per regalimar.
O potser era una metàfora?
Oh gran budú! Diguim vosté els resultats de la quiniela de la setmana vinent si li plau, és clar.