Fa uns quants dies que, inevitablement, cada telenotícies comença amb noves històries sobre la guerra (perquè malgrat la distància militar no és altra cosa) entre Israel i Palestina.El conflicte històric pels territoris que els dos bàndols reclamen vé de lluny. I no sóc pas prou entès en història com per comentar-los i per tant no ho faré.
El que em sorprèn, és la facilitat del món occidental (especialment els europeus), per veure’s solidaritzat gairebé a l’instant amb la causa palestina. I jo, com a català que sé què suposa (amb menys intensitat, gràcies a déu…) no tenir un estat pròpi i encara pitjor, que l’Estat que diu ser el teu et toqui continuament allò que no sona, m’inclino pel bàndol palestí. Perquè com a tota guerra, tot es redueix a dos bàndols: els bons (els teus) i els dolents (els altres). Ningú en canvi, en jutja l’absurditat i la inhumanitat que defineixen per se a la guerra.
Per tant, ja m’he definit. Sóc pro-palestí. Però resulta que si miro més avall de la retòrica i la solidaritat que solen despertar els febles en aquest tipus de conflicte, començo a dubtar. Ser pro-palestí avui en dia (és a dir, estar a favor de la gent de Hamàs) no implica doncs també negar l’existència o encara pitjor, la possibilitat de l’existència de l’estat hebreu? Resulta si més no, contradictori.
I de cop, penso: i si en realitat ets pro-jueu? Agafo paper i bolígraf i començo a escriure. M’adono que els jueus són un poble històricament perseguit, incomprès i maltractat. Resulta a més, que van ser víctimes del pitjor malson que la monstruositat humana ha creat: el nazisme. Resulta també, que alguna gent que admires (Woody Allen, Roth, etc) són jueus. Aleshores, ets pro-jueu o anti-antijueu? I del xoc inevitable de la tesi amb l’antitesi, m’apareix una síntesi: No sóc anti-jueu, però si que sóc contrari a les accions d’Israel (que no a Israel en si). Crec profundament que malgrat Israel té el dret legítim a defensar-se, que té dret a existir, la seva resposta als atacs palestins (d’altra banda injustificables) ha estat i segueix estant desproporcionada. No es pot tolerar, per molt que h0 faci israel, que es continui amb el bloqueig de Gaza ni tampoc amb els bombardejos.
Aleshores, en un conflicte on només es pot ser A o B, què sóc? Sóc partidari de la llibertat dels pobles i per tant pro-palestí (malgrat Israel també mereix ser lliure)? Sóc partidari dels drets humans i per tant contrari al totalitarisme i integrisme religiós de Hamàs (malgrat tampoc estar d’acord amb el sionisme ètnic d’Israel)? I si estigués a favor dels drets dels pobles i dels homes alhora?
Així doncs, puc ser pro-Palestí i pro-Israelià alhora que pro-drets humans?
Potser si. Potser puc ser pacifista.
