Si una cosa ha d’agrair la dreta d’aquest país a IC-V és haver desarticulat dos moviment que podrien estar a l’alça (i de fet ho estan a molts països) com són l’esquerra progressista i l’ecologisme.I és que de fet, quan Joan Saura va arribar a Interior, molts ja s’esperaven una menra de fer més pròpia d’un circ que no pas d’una conselleria. No voldria ofendre ningú amb aquestes afirmacions i molt menys al pallassos de Catalunya, però és que Saura s’ha convertit en un pallasso fora de lloc. Aquestes sortides de to que tant ens farien gaudir sota una carpa o que de fet ja ens fan gaudir al circ mediàtic català per excel·lencia que seria el Polònia, no fan tanta gràcia quan les fa un senyor que és responsable ni més ni menys que del medi ambient i la seguretat del país.
L’ecologista dadabò va presentar-se amb un discurs fins a cert punt lloable, ecologista i d’esquerres però amb el nas pintat de roig nicaraguenc. Saura ha sabut fer molt bé allò que els papàs socialistes l’hi demanaven: fer de tercer peu d’un tripode que maldestrament s’aguanta i alhora, tot i que segurament sense intencionalitat, allunyar l’atenció mediàtica de la inoperància del govern.
Com pot un partit que preten (o pretenia) erigir-se com el gran partit verd català fer tantes bajanades? Doncs molt senzill: és la combinació de falta de dignitat, de no tenir ni idea d’ecologia ni de res que s’hi acosti i un desmesurat amor cap a les cadires parlamentaries. I Bracons? I la MAT? I les nuclears?
Els últims dies de funció han estat esperpèntics: per una banda, la invitació als Mossos d’assistir a xerrades partidistes (que com que (diuen) feia també aquella dreta tant malvada que manava temps enllà, no són tant malintencionades) i com llegia ahir, la prohibició de llençar rocs al riu i de prohibir aquelles competicions de la mainada per veure qui fa rebotar més cops una pedra sobre l’aigua. De fet és cert que la majoria d’espècies dels rius catalans estan amenaçades pels terroristes del tiraxines, que assassinena a diari milers de indefenses truites a base de bombardejar-les amb rocs. Podrien ser més patètics?
L’únic que l’hi puc agraïr a Saura és la sinceritat: ells suposen dadabò el partit que aglutina els votants més verds i més rojos: els més verds de fàstic i els més rojos de vergonya.
Ai! Si el PSUC aixequés el cap!
Les criítiques a ICV pequen de la ateixa banalitat i superficialitat que les seves popostes!
Perdona, jo trobo lamentable el paper d’ecologistes que estan fent els senyors d’ICV, i t’ho dic des d’una òptica ecologista. Se suposava que els partits verds havien de defensar el medi ambient, no aprovar la MAT, els transvassaments, Bracons, etc només fent una rebequeria per quedar bé. Si fossin coherents, ICV ja hauria hagut de deixar el tripartit.
Em sap molt greu, però per molt lloables que siguin les idees que diu defensar ICV, els seus dirigents són patètics…