Montserrat Nebrera

Quan els focus de l’analisi política semblaven haver-se instal·lat sobre Calàbria, ara de cop comencen a mirar al carrer Gènova sucursal catalana, és a dir, al PP de Catalunya.

Dels dos candidats a presidir-lo, Fèrnandez Díaz i Sirera en puc dir poca cosa. L’un, la personificació de l’alta burgesia espanyolista de Barcelona i l’altre el representant de la dreta més rància, de fet fill polític d’Acebes.

D’aquests, poca cosa en vull dir.

Qui crec que seria el millor candidat pel PP de Catalunya és Monserrat Nebrera. I no només pel PP en si sinó per Catalunya. Nebrera representa una dreta liberal (malgrat que espanyolista) altament necessaria a Espanya però potser sobrera a casa nostra (on CDC ja fa aquest paper). Nebrera però, seria un formidable cap de cartell: no només perquè suposaria l’entrada definitiva del PP a la dreta moderna sinó perquè té una virtut que pocs membres del seu partit tenen. Nebrera es fa escoltar. Sap parlar i sap fer-se entendre (una altra cosa és que convenci). Ara bé, això per la construcció nacional de Catalunya pot ser molt perillós ja que si més no, no es dona la desconexió automàtica que molta gent pateix quan sent parlar gent com Sirera, Acebes o Zaplana.

I el primer pas per convencer, és fer-se escoltar.