Carod ja ha mogut fitxa: no es presentarà ni a secretari general ni a president del partit.
Si una cosa ha caracteritzat sempre a Carod, ha estat la seva capacitat de supervivència política: després de l’afer de Perpinyà, enlloc d’ensorrar-se políticament, va fer un salt endavant presentant-se com a cap de llista per les eleccions estatals aconseguint els millors resultats republicans des de la transició.
I no és gens despreciable tampoc el gest que va fer fa uns dies de renunciar a la secretaria general i a la presidència del partit, evitant així que la militància el jutges i el posés dins del mateix sac que els tripartidistes. Ara bé, fins quan podrà aguntar?
Crec que la seva renúncia ha estat més un intent de retardar la seva inevitable caiguda política (ningú, ni tant sols els seus veien possible la victòria davant d’un Puigcercós amo i senyor de Calàbria) i no tant un gest estratègic encarat a salvar-se políticament. Ara de cop, desmuntant totes les travesses que començaven a situar la pugna pel lideratge entre ell i el de Ripoll, ha situat l’espasa de Damòcles sobre Puigcercós: l’exconseller de governació encarnarà així el continuisme davant la militància contra els crítics de Reagrupament i Esquerra independentista.
Per tant, l’elecció que a priori havia de ser personal (Carod o Puigcercós) ara passa a ser estratègica: tripartit, peix al cove i anar fent o canvi, retorn als origens i salt endavant.
Mm… tinc una hipòtesi: Esquera Indepedentista és en ralitat un caball de Troya de Puigcercós per despistar i dividir als crítics i tard o d’hora li acabarà donant suport.
Uriel Bertran era de les JERC i molt vinculat a Puigcercós… mmm… el de Rioll es capaç de tramar coses encara més enrevessades…
El temps dirà!
jo també tinc la sensació que sota Uriel i els seus hi ha la llarga mà del ripollès…
A part, em sembla que només són una colla de vividors més, almenys les cares més visibles
L’únic crític amb alternativa de fet, és Carretero