Rajoy-ZP: monòlegs creuats

 

He de reconèixer que no vaig veure el debat televisat entre els dos únics candidats a presidir la Moncloa amb possibilitats reals de fer-ho.

Sembla però, pel que he pogut veure per resums, enquestes i altres anàlisis que no hi va haver cap guanyador, si bé ZP sembla que va saber-se imposar una mica més tant en les formes com en el fons (Rajoy la veritat semblava que no s’hagués posat mai una corbata i una americana).

El debat en si, em sembla que va ser realment pobre. I n’hi dic debat perquè l’han anomenat així, però crec que seria més idoni parlar de monòlegs creuats. De fet, una de les notícies que més em va cridar l’atenció el dia després va ser la que recollia les mentides que tant un com altra van utilitzar per atacar el rival. Si realment s’hagués tractat d’un debat real, hi hauria hagut rèpliques, contraatacs, s’haurien desmuntat mutuament les teories i hi hauria hagut en definitiva, una mica més d’emoció.

Ara bé, la realitat va ser una altra: dos míting simultanis i el discurs que sembla haver-se instal·lat al cap dels dirigents d’aque(ll)st país:

VOTA’M A MI, NO PER BO SINÓ PERQUÈ L’ALTRE ÉS PITJOR!!