Cuba, entre Franco i Mao
26 Febrer 2008 per xirolai
La mort política de Fidel i la presa de possessió del seu germà, han suposat un trasbals a la tranquila vida política de l’illa. Malgrat no parlar-ne obertament segurament per por, estic segur que la immensa majoria dels cubans es troba en una situació de incertesa davant del futur de Cuba
La marxa de Fidel suposa la marxa del castrisme? Serà Fidel com Franco, és a dir la raó de ser del règim? Farà Cuba com Espanya i tombarà cap a la democràcia un règim totalitari i n’obviarà els judicis a culpables? O potser serà com Mao, que un cop mort va veure des l’altre barri com el seu règim continuava després d’ell? Farà doncs com els xinesos i passarà d’un règim socialista amb més o menys particularitats locals a un règim de mixt ideològic i econòmic on convergeixin el pitjor del comunisme i el pitjor del capitalisme? O potser existirà una tercera via que conduirà Cuba a la perpetuació d’un sistema singular més enllà de Fidel? Serà aquesta la oportunitat dels americans de recuperar el prostíbul en que s’havia convertit l’illa abans de l’arribada dels barbuts? O potser serà la Veneçuela insular, amb un socialisme convertit en nacionalisme i amb un discurs totalment populista dels dirigents? S’obriran, ni que sigui paulatinament, petites escletxes de llibertat pels cubans? Tornaran els exiliats en tromba provocant una més que previsible guerra civil? Per què tinc la sensació que a Cuba hi ha més morro que idees i més gana que odi?
