
Resulta que l’odiat Getafe, els dels insults racistes i anticatalans, el del president soci del Reial Madrid i que tant malament ens ha tractat sempre que hem visitat el seu camp, i el pobre Llevant, equip valencià admirat per alguns per ser dels camps on hi ha una major concentració d’estelades de tots els del sud del país, han acabat donant-nos una alegria.
Des de fa unes quantes jornades, el mejor equipo del siglo XX fa el ruc com nosaltres vam fer fa un any. De nou punts a dos i de voler celebrar el títol durant la visita de l’etern rival a preveure unes jornades finals de patiment i d’infart (i aquí els portem avantatge: nosaltres de patir en tenim els collons pelats!).
I ara de cop, som els millors: ningú parla de les festes nocturnes, de la manca de planificació dels entrenaments, de les lesions que semblen no acabar de marxar, de la incompetència absoluta d’alguns jugadors (Zambrotta, Thuram, Edmílson, Gio, etc.), de la mala maror del vestuari, de la marxa de les seccions, de la marxa de Johan a l’Ajax…
Ep! i que duri el silenci!

Ara ja tornem a estar acabats.
Visca nosaltres! Visca els culers!!!
(almenys d’aquí a 15 dies ho tornarem a guanyar tot)
M’encanta tot això!