Per fi, com un miratge travessant la meseta ibèrica, l’Alta Velocitat Española (com diria Groucho Marx, paraules contradictòries) ha arribat a les colònies perifèriques!
Per què em sembla ara que ja tenim l’AVE que potser no era del tot necessari o si més no tant urgent? Creieu que era prioritari per sobre de les rodalies? Tant urgent era crear un servei de claudicants exprés pels ministeris madrilenys? Per què resulta que tothom parla de la vertebració ibèrica i tothom s’amaga de parlar de la vertebració catalana? Com pot ser que ens sembli un gran salt endavant el fet d’anar a Madrid de seguida i en canvi no l’hi donem suficient importància al fet de poder anar a Lleida, Tarragona i futurament Girona amb un moment? Enteneu que no ens sembli indignant trigar més a anar a Puigcerdà o a Ripoll que a la capital? N’hi hem de dir TAV, TGV o AVE si sabem que tard o dora (n’hi diuen inèrcia renfica) començaran els problemes? Han hagut de lligar de mans i peus a ZP i la Magdalenita per evitar que vinguessin a fer populisme inaugurant una línia que semblava difícil que arribés mai? Faran cas d’una vegada als governs català i valencià (PSOE i PP respectivament) en una de les poques coses que els uneixen, és a dir la necessitat de l’alta velocitat de l’arc mediterrani (un dels molts noms que s’inventen per no esmentar la realitat)? Anirà la campanya que demà comença a velocitat d’AVE o de Rodalies? Ens retornaran l’import del billet si aquesta també arriba tard o no ens convenç del tot?
