Aquests dies, Kosovo centra l’atenció de tots els mitjans pel que fa a temes polítics: la seva acabada d’estrenar independència és presagi per uns i alternativa no comparable pels altres.
De fet, de raó en tenen tots. Crec que la diferència rau en el concepte a comparar: Catalunya o Euskadi han tingut una trajectòria històrica comparable al nounat país balcànic i per tant mereixen una resolució similar? No. Ens agradi o no (a mi per exemple no em fa pas res no compartir gaires similituds històriques amb Kosovo, què voleu que us digui), a nosaltres no se’ns ha practicat una purga ètnica tant bèstia com als albanokosovars.
Alhora però, els dos processos autodeterministes “espanyols” són comparables pel que respecta a la resolució del conflicte: un poble (el kosovar) que diu que vol ser lliure, ho vota i se l’hi accepta. I potser és aquesta la similitud que hem d’explotar. No podem caure en l’error de voler ser els kosovars ibèrics, ni prendre com a model un cas amb tanta sang pel mig. Ara bé, crec que Kosovo ha de servir per fer veure a la gent que la independència (referint-me al pas final) per vies pacífiques és totalment possible, legítima i legitimable.
De passada, no em voldria estar de criticar la trista posició espanyola, arrenglarada amb altres grans “potències” com Grècia o Romania negat la legitimitat de la independència kosovar…
Nen!!!Com estas??No vaig veure el teu comentari dient que t’havies canviat el blog fins fa poquets dies!com estàs, tot bé?
Bueno, ja debies veure que feia dies que no renovava el meu blog, però la veritat és que em feia molta mandra…ja saps com sóc…jajaj. per fi, avui l’he renovat!ja ti passaràs algun dia d’aquests!!cuide’t molt i et trukare proximament!tu prometo!
Petons