De fet, tampoc me n’he d’amagar pas: jo sóc d’Obama. I he de reconèixer que he passat d’una posició ultrahillaryana a una ultraobamiana. No puc pas negar-li a la senyora Clinton les seves virtuts: dona molt culta, que coneix de sobres les esquerdes del poder i de la Casa Blanca. Però fet fet, prefereixo Obama.
Mirant algunes de les propostes (que fins ara ens han regalat amb comptagotes, ja que la campanya demòcrata ha servit més per contrastar conceptes que no pas projectes) és fàcil arribar a una conclusió: tots dos venen a ser el mateix (el remei). Així doncs, perquè Obama si a sobre és més inexpert? Si no compta amb el recolzament del partit?
Doncs per una raó molt senzilla: l’escolto i m’atrapa. Sento discursos seus i m’ilusiona (plens de sargantanetes però)
