Avui, no tenia cafè i per tant, no m’he pogut preparar una cafetera després de dinar. La meva reacció ha estat anar al bar i així aprofitar per llegir una mica el diari.
Bar de barri, amb gent dinant i poques ganes de servir. Tot i així, m’ho agafo amb calma conscient que m’espera una tarda d’estudi (maleïts exàmens!) i per tant, intento disfrutar del petit oasi temporal del migdia. Cafè acceptable, diari que trio: El P(so)eriòdico. No és extrany d’altra banda, veient que les alternatives eren El Mundo o diaris gratuïts.
Començo a llegir i just quan ja començava a plantejar-me la reclusió a una biblioteca pròxima, llegeixo la notícia que Tele5 es desfarà d’Aquí hay tomate.
De cop, noto un pessigolleig: és una bona notícia? és una desgràcia perquè en vindrà un de pitjor? Llegeixo una mica més i m’espanto exponencialment. L’han tret per baixa audiència (segons ells, s’ha esgotat la fòrmula)
La “fòrmula” que volen dir és l’assetjament. Desconec si per culpa de la sobresaturació dels jutjats, que sense la querella setmanal al Tomate respiraran una mica més tranquils, resulta que això de dir rumors com notícies o directament mentides com a veritats ja no ven. I aquí m’espanto una mica més: ja no ven o ja ens hem immunitzat? ja no trobem morbosa la persecució de la cunyada-de-l’amic-del-veí-de-sota-d’un-torero demanant-li tota mena de bajanades?
Antropològicament, el Tomate passarà a la història: és l’equivalent modern als circs romans, amb la diferència que aquí no hi ha circ sinó televisió i no hi ha lleons sinó un parell d’energumens sense escrúpols que passen la tarda destrossant la vida a la gent (amb permís o sense) i condemnant a munts de marujes i marujos a jaure tota una tarda davant d’aquesta caixa (cada dia més tonta)
Des d’aquí doncs, acompanyo en el sentiment (d’alegria) a tots els ciutadans que encara no sabem ni ens importa el nom del nou pressumte amant secret de l’Obregón (emminent biòloga per cert)
I d’aquí a uns segles, quan algún arqueòleg vegi com passavem les tardes, segurament es posarà les mans al cap i s’avergonyirà del passat de la seva espècie
