No sóc espanyol ni me’n faran ser. I no per qüestions genètiques, culturals o ètniques (que en part també) sinó perquè no en sóc. Tal com el sucre no és sal o l’aigua no és vi (per pena de molts) jo, com a català no sóc espanyol.
I tampoc de fet, no me’n deixen ser: si ser valencià (diuen) és la manera que tenen els del sud per ser catalans, ser català no pot de cap de les maneres ser la nostra manera de ser espanyols. Perquè d’espanyols no ens en deixen ser: o som espaÑoles con orgullo y pasión o no. Per tant, degut a que la seva concepció d’espanyolitat exclou qualsevol rastre de tret diferencial, no en podria ni que aquesta fós la meva voluntat, ser-ne (déu me’n guard!)
Aviat però, haurem de renovar els nostres representants a les Corts de la metropoli, decidir en definitiva qui ens hauria de defensar com a regió espanyola (que és el que de moment legalment som) davant dels cortesans de la capital.
I servidor dubta. I dubta molt, perquè els seus s’han allunyat tant d’ell que ja no semblen seus, sinó un sucedani dels altres (molt més cortesos i amb menys complexes, però iguals en actes). Són els d’esquerra (que no ERC) complices del colons? són només servicials esclaus del pensament uniformitzador matusserament amagat darrera un tel de talante? La resposta és si.
Llavors, un servidor, que vol votar (perquè aquesta és la seva força) no pot. A qui hauria d’entregar el seu vot? Als dolents o als no tant dolents?
Qui m’ha près la meva ERC? El dia 9 de març jo no seré complice de cap més engany. Jo sóc català, per això vull la independència.
No creus que un partit polític ha de tindre un programa que vagi més enllà d’una sola idea, i més si aquesta es basa en una sola idea, per molt sagrada que aquesta sigui?
No sé, però les escoles, els hospitals, els bombers, els parcs, els musueus, les biblioteques o els jutjats bé que han de funcionar, no? I amb una paraula màgica no n’hi ha prou ja t’ho avanço!
Jo crec que ERC hauria de distanciar-se encara més del discurs simplista i demostrar que és molt més que un grup de castellers i xirucaires, si és que entre els seus objectous polítics figura esdevindre algún dia una formació política sólida i majoritària.
Totalment d’acord. Saps què passa però? que el discurs de dreta-esquerra a Catalunya va coix. I et diré perquè: tu et pots presentar a Espanya amb un discurs de dretes i guanyar i aplicar-lo (o d’esquerres). A Catalunya també però molt minsament. Jo crec que ara mateix, allò que ens ha de moure és l’independentisme. Saps què crec? que el senyor Lòpez Tena, el senyor Titot, el senyor Joan Laporta i el senyor Joel Joan no s’han de barallar avui, s’han de barallar demà. I això ho crec molt sincerament, és com plantejar si és millor comprar-te un audi o un mercedes però tenint un pressupost de dos cavalls.
Pretenc dir que el que ens cal és decidir, i això vol dir que els independentistes hem d’unir-nos i fer d’aquest objectiu el motiu innegociable del nostre ideari. La independència no ha de ser una meta, ha de ser el començament!
I per això em queixo d’ERC: molt bon gestors i molt progres, però jo no els vaig votar per això. Si volgués bons gestors votaria PSC, que d’això en saben una estona! Si jo voto ERC és per anar més enllà.
Ja ens barallarem demà sobre el sistema educatiu, sanitari, etc! Primer de tot, hem de ser capaços de poder-hi decidir i influir de debò.
No creus?