L’I-tu-més-isme

La política espanyola ha entrat en un espiral d’I-tu-més-isme. Tot i que ja fa temps que s’arrossega, últimament podem veure-ho i constatar-ho amb més claredat que mai: tot el que fa el govern està malament, però en el fons està bé perquè la oposició, antany al govern, n’havia fet de més grosses, però justificades ja que el govern actual n’havia fet de pitjors en una altra època. I així un dia i un altre: avui llegia per exemple, que en resposta als atacs contra el PSOE pel cas De Juana, Zapatero es planteja esbombar secrets foscos de les polítiques penitenciàries de l’època Aznar. La situació podria ser anàloga a la típica paròdia dels enamorats parlant per telèfon: guapa! No, tu més! No, tu! Penja tu! No tu! Tonto! No tu més (i allò que es persegueix, que no és altra cosa que penjar, continua en punt mort…) Malgrat tot, entre els enamorats existeix amor (real o fingit) i les acusacions que es retreuen són si més no agradables, a diferència dels dos partits majoritaris espanyols. Però l’essència de la situació és la mateixa: tots dos volen el millor pel seu país però es disputen qui ho pot fer millor, enlloc de plantejar-se actuar conjuntament i (potser) avançar un xic.

Si escoltem les declaracions dels últims dies, veiem com s’ha passat del cas De Juana a Aznar, d’Aznar al GAL i de moment no s’ha anat més enllà, tot i que no és difícil d’endevinar que aviat retornarem a retrets sobre Franco, sobre la II República i a la disputa de sempre. Potser el dia que superem els traumes de la guerra, encara aniram més enllà i ens acabarem tirant plats pel cap a causa de les guerres napoleòniques.El que realment és perillós, és que aquestes acusacions amaguen les propostes de futur dels dos partits: jo no sé què em proposen seriosament sobre la sanitat, educació, etc ja que m’és impossible opinar objectivament. Llegint la premsa del dia, o PSOE o PP ho fan tot de perles en detriment del rival, que no n’encerta ni una. I això comporta que jo, com a ciutadà, estic desinformat de les mesures legislatives que marcaran el meu benestar.
Una imatge representativa de a quin bàndol es troba cada diari, la trobem avui amb els titulars d’un mateix afer: des de La Razón, que diu que ZP amenaza (només hi falta una imatge del president empunyant una arma) fins a El Periòdico, que com a bon diari objectiu, fa un avanç de les suposades mesures que va pendre Aznar sobre alguns presos. Si algú fes l’esforç de comprar tots els diaris, podria representar clarament un preciós eix partidista que recorre tots els diferents nivells de fidelitat o d’oposició existents a la societat. Realment patètic tot plegat…

Ep! I aviat començarem (oficialment) amb les campanyes electorals! Suposo que ara que el PP torna a ser l’home del sac pels catalans, tornaran els eslògans contra ells i ens oblidarem veloçment de les mentides de ZP. Sincerament, voldria que guanyés Rajoy: dels seus ideals polítics no en comparteixo ni un, però vist com són els del “govern amic”, potser m’estimaria més que ja que me la foten, almenys que m’ho diguin clarament.