La nostra postura com a societat davant del canvi climàtic em recorda a un partit de fútbol: de banqueta enllà, tothom es veu en cor de criticar gratuïtament i de fer-ho millor que els que s’han atrevit a vestir-se amb calça curta i correr darrera de la pilota daurada. Però d’aquests, cap ni un s’atraveix a traspassar la línia que separa el mirar de l’actuar.
Creiem que com que separem de la brossa el paper i el vidre i no sé quantes coses més ja podem dormir tranquils. I tots i cadascún de nosaltres ho té molt clar: si el que contaminen són els cotxes… doncs fora cotxes! Però reduir el problema no comporta necessariament que aquest es vegi solucionat. El problema no són únicament els cotxes, són també les fàbriques, els transports de mercaderies, l’electricitat…
El problema és doncs, més profund del que pugui semblar a priori. Tot i que amb els petits gestos aconseguiriem molt, cal tenir en compte que qui ha fer un autèntic cop de timó són els de sempre: els poderosos. I aquí rau la dificultat de solucionar el tema de l’escalfament global.
