Tenim un servei de Rodalies realment penós. I no em disposo precisament a denunciar un fet amagat, aïllat o que vulgui utilitzar per atacar a ningú. No sóc un boig.
Divendres passat, vaig tornar de l’exili barceloní amb tren i el primer que vaig pensar arribant a Pirineus, va ser que havia estat afortunat d’haver arribat. És patètic i realment preocupant que fins que no vaig ser plantat davant de l’estació no estigués segur d’arribar-hi. De fet, últimament l’estimada RENFE s’està guanyant a pols una secció pròpia als diaris, entre política i societat que en relati el mal funcionament.Tot i així, m’encanta la RENFE: És l’únic transport públic capaç de regalar estades d’unes hores a pobles a on abans d’empendre el viatge no tenim previst d’aturar-nos. I els catalans, tiquismiquis de mena, encara tenim la barra de queixar-nos! Com podem tenir la barra de demanar uns trens com els de la metròpoli? Us imagineu arribar sempre a l’hora a la nostra destinació? I l’encant de la intriga? No és tot un detall que ens evitin esperar a les fredes estacions als qui ens han de venir a recollir si són impuntuals? I de què viuria el nostre malmès turisme interior si no fos per les catenàries suïcides que ens permeten passar hores a estacions de pobles de pas?
Que potser ningú pensa en l’educació dels nostres fills? Què potser hi ha lloc millor per ensenyar a la nostra mainada que cal deixar seure a la gent gran que un vagó de tren? Us imagineu viure a Madrid? Cada dia hauríem d’anar a treballar, i l’excusa del tren quedaria obsoleta totalment! Gloriosos dies de festa els que ens proporciona el nostre estimat tren!
I de què parlaríem? I com ens desfogaríem? Si no tinguéssim l’estimada RENFE, encara ens passaria pel cap discutir de la qualitat de la nostra educació, dels polígrafs o de les llistes d’espera de la sanitat! Val més parlar dels retards i de les avaries, que si més no, són temes a on qui més qui menys tindrà quelcom a dir!
Que potser existeix una manera millor d’explicar el canvi climàtic que les avaries per culpa de la neu? “Mira fill, quan l’any passat vaig quedar atrapat per la neu cinc vegades i aquest any només tres. Entens ara què significa el canvi climàtic?”
Que potser ningú pensa en l’educació dels nostres fills? Què potser hi ha lloc millor per ensenyar a la nostra mainada que cal deixar seure a la gent gran que un vagó de tren? Us imagineu viure a Madrid? Cada dia hauríem d’anar a treballar, i l’excusa del tren quedaria obsoleta totalment! Gloriosos dies de festa els que ens proporciona el nostre estimat tren!
I de què parlaríem? I com ens desfogaríem? Si no tinguéssim l’estimada RENFE, encara ens passaria pel cap discutir de la qualitat de la nostra educació, dels polígrafs o de les llistes d’espera de la sanitat! Val més parlar dels retards i de les avaries, que si més no, són temes a on qui més qui menys tindrà quelcom a dir!
Que potser existeix una manera millor d’explicar el canvi climàtic que les avaries per culpa de la neu? “Mira fill, quan l’any passat vaig quedar atrapat per la neu cinc vegades i aquest any només tres. Entens ara què significa el canvi climàtic?”
La qüestió és queixar-se!
He topat amb un bon bloc. He llegit la publicació del canvi climàtic i ho comparteixo però no serà l’home el que faci el canvi, hi ha d’haver alguna cosa que condueixi aquest canvi, jo crec que ha de ser alguna cosa realment dura perquè si no, ningú mourà un dit.