Potser el catalanisme de pluja fina també ha sucumbit a la sequera que afecta el país des de fa temps. D’un temps ençà, no plou com déu mana i això potser afectarà a les collites futures. Sense aigua, no hi ha vida i sense pluja, la terra es mor lentament, d’una manera dolorosa, irremediable i sense retorn possible.
La mainada catalana farà una tercera hora de castellà per fer d’aquest idioma la llengua “d’ús comú” com bé s’ha afanyat a declarar Maragall. El perill però, no és una tercera hora en castellà, sinó que s’ha obert la porta a liquidar el model escolar català. Tot i que em temo que a moltes escoles (sobretot de la perifèria de Barcelona) tampoc es notarà massa la tercera hora (ja que de fet, ja l’apliquen des de fa anys) el que em fa por és l’efecte que aquesta pugui tenir a les zones més catalanoparlants.
D’una cosa si que n’estic segur: aquesta llei s’aplicarà a rajatabla, no com passa amb d’altres lleis com la d’immersió lingüística o la de normalització de la llengua catalana.
D’una cosa si que n’estic segur: aquesta llei s’aplicarà a rajatabla, no com passa amb d’altres lleis com la d’immersió lingüística o la de normalització de la llengua catalana.
No plou i sembla que incomprensiblement, ara que tot ens venia de cara, serem de nou un desert sense pluja i sense futur.
