Obrir els ulls

Esquerra s’assentà al seient (que trobà molt còmode) de davant la taula del Doctor Carretero. Es miraren l’un a l’altre i després d’un tens silenci, començà la visita. El Doctor aixecà el braç, indicant a la pacient que s’estirés al sofà negre de darrera aquella còmode cadira.

Quan tot s’enfonsa

Hi ha moments a la vida on un s’adona que tot allò en què creia s’està enfonsant. Diuen que l’últim que es perd és l’esperança i de fet aquells que ho diuen no els falta raó.

Davant la mar

Durant molt temps (fins l’ascens de 2003), ERC s’havia limitat a ser la veu de la consciència de CiU. Amb uns plantejaments utòpics, quimèrics i sense gaire fonament més enllà que l’encesa de l’esperit patriòtic que semblava mancara a CiU, va dedicar-se a deambular pel mapa polític català sense massa rumb ni estrategia

Montserrat Nebrera

Quan els focus de l’analisi política semblaven haver-se instal·lat sobre Calàbria, ara de cop comencen a mirar al carrer Gènova sucursal catalana, és a dir, al PP de Catalunya.

Ascó…

Encara recordo quan amb l’escola ens van portar a visitar una instal·lació nuclear. No sabria recordar amb precisió si era Vandellós o Ascó, però de fet és igual.